Generacions dels ordinadors 2
Primera generació
Amb el UNIVAC-1 es comença la primera generació.
En aquesta etapa es caracteritzen per l'ús de tubs de buit en el seu circuit. Són enormes i pesats i amb alt consum i molt limitades.
Segona generació
Des de 1958 amb les màquines de circuits transistorized com a element electrònic reemplaçant al tub. Molt menor consum i tamany molt menor i augment de fiabilitat. Ja treballen amb els anomenats llenguatges de programació.
Tercera generació
El 1964 IBM 360 les plaques de circuit imprès es reemplacen per circuits integrats que són plaques de de silici que reben el nom de xips, el que permet reduir encara més la mida i reduir encara més el consum i augmentar la fiabilitat. Ja es treballa amb multiprogramació i el teleprocés i llenguatges d'alta programació com Cobol i Fortran.
Quarta generació
Comença en la dècada dels 60 `s amb la utilització de memòries electròniques en lloc de nuclis de ferrita, conn el que augmentem la velocitat i vovemos a reduir la mida. Un sol xip de silici d'un centímetre quadrat emmagatzema 64.000 bits d'informació. Processament en temps real i procés interactiu i gran capacitat de memòria.
Cinquena generació
A finals dels 70 `s amb l'aparició dels microcomputadors i els ordinadors d'ús personal comença aquesta generació. Utilitzen un microprocessador circuit integrat que admet en un sol xip de silici les principals funcions d'un ordinador. Els microcomputadors actual pot tenir entre 4Mb i 32Mb de memòria discos amb capacitats de l'ordre de diversos Gigabyte i poden permetre la utilització simultània de l'equip per molts usuaris. i seguim avançant.
Amb el UNIVAC-1 es comença la primera generació.
En aquesta etapa es caracteritzen per l'ús de tubs de buit en el seu circuit. Són enormes i pesats i amb alt consum i molt limitades.
Segona generació
Des de 1958 amb les màquines de circuits transistorized com a element electrònic reemplaçant al tub. Molt menor consum i tamany molt menor i augment de fiabilitat. Ja treballen amb els anomenats llenguatges de programació.
Tercera generació
El 1964 IBM 360 les plaques de circuit imprès es reemplacen per circuits integrats que són plaques de de silici que reben el nom de xips, el que permet reduir encara més la mida i reduir encara més el consum i augmentar la fiabilitat. Ja es treballa amb multiprogramació i el teleprocés i llenguatges d'alta programació com Cobol i Fortran.
Quarta generació
Comença en la dècada dels 60 `s amb la utilització de memòries electròniques en lloc de nuclis de ferrita, conn el que augmentem la velocitat i vovemos a reduir la mida. Un sol xip de silici d'un centímetre quadrat emmagatzema 64.000 bits d'informació. Processament en temps real i procés interactiu i gran capacitat de memòria.
Cinquena generació
A finals dels 70 `s amb l'aparició dels microcomputadors i els ordinadors d'ús personal comença aquesta generació. Utilitzen un microprocessador circuit integrat que admet en un sol xip de silici les principals funcions d'un ordinador. Els microcomputadors actual pot tenir entre 4Mb i 32Mb de memòria discos amb capacitats de l'ordre de diversos Gigabyte i poden permetre la utilització simultània de l'equip per molts usuaris. i seguim avançant.
generació dels ordinadors
http://picasaweb.google.com/owernet513/AlbumSinTitulo02#slideshow/5384408855057470162
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
